El llinatge de dades comença en el codi que les mou
Per Xavier Franco, CEO de Elternativa · Grupo Zemsania
· 5 min de lectura
Redactat amb ajuda d’IA i revisat per Xavier Franco

En aquest article
Hi ha una pregunta que resumeix el problema del govern de la dada: si canvies aquesta taula, saps quin informe es trenca? Gairebé mai hi ha una resposta ràpida. I no és per manca d’eines de catàleg. És perquè el llinatge de dades s’ha tractat com un diagrama que algú dibuixa, quan en realitat està escrit en un altre lloc: en el codi que mou les dades.
Què és el llinatge de dades
El llinatge de dades és el recorregut d’una dada des del seu origen fins on s’utilitza: de quin sistema surt, quins processos la transformen, en quines taules es guarda i quins informes, mètriques o aplicacions la llegeixen.
Serveix per a tres coses molt concretes:
- Confiar en una xifra, perquè saps d’on surt.
- Saber l’impacte d’un canvi abans de fer-lo.
- Demostrar a auditoria o a compliment com s’ha calculat un indicador.
A la pràctica: tria l’indicador més important del teu comitè de direcció i demana que et diguin de quines taules i de quins processos surt. Mesura quant triguen a respondre.
La dada i el programari no es parlen
En moltes organitzacions, el món de la dada i el del programari van per separat. L’equip de govern manté un catàleg amb glossari, propietaris i, de vegades, llinatge. L’equip de desenvolupament escriu els processos que mouen les dades: pipelines, transformacions, procediments i càrregues.
El problema és que el catàleg s’actualitza a mà i el codi canvia cada setmana. El llinatge dibuixat envelleix des del primer dia. I quan més el necessites, en una migració o en una auditoria, ja no es correspon amb el que corre.
El llinatge està escrit en el codi
La bona notícia és que el llinatge no s’ha d’inventar. És en el codi. Cada transformació diu què llegeix i què escriu. Cada informe diu de quina taula consulta. Cada procediment diu quines columnes toca.
Per això el llinatge fiable surt de llegir el codi, no de preguntar a les persones. I també de capturar-lo quan els processos s’executen: l’estàndard obert OpenLineage, per exemple, defineix un model comú de conjunts de dades, processos i execucions, i està pensat per registrar les metadades d’un procés mentre s’executa.
Llegir el codi i observar l’execució són dues cares del mateix: el llinatge surt del que de debò passa, no del que algú creu que passa.
A la pràctica: pregunta al teu equip de dades si el llinatge del teu catàleg es genera sol o es manté a mà. Si és a mà, pregunta quan es va actualitzar per última vegada.
El cert i el deduït
Hi ha un matís que em sembla important. No tot el llinatge és igual de segur. Una relació que surt directament del codi és certa. Una altra que es dedueix, per exemple per un nom de columna semblant, és probable.
Un bon mapa de llinatge ha de distingir les dues. I quan cliques una relació, t’ha de dir de quin fitxer surt, de quin mètode i amb quina confiança. Si no, el mapa sembla més fiable del que és.
Què es trenca si ho mous
On més es nota el valor del llinatge és en una migració. Abans de moure un procés, una taula o un informe, necessites saber què en depèn. Seguint les relacions del mapa, veus l’impacte abans de tocar res.
I pots retallar: partir d’una pantalla o d’un informe i veure només el que abasta. És la diferència entre migrar amb un pla i migrar amb por.
A la pràctica: abans d’aprovar qualsevol canvi en una taula compartida, demana la llista del que la llegeix. Si no existeix, el canvi és una aposta.
Quan una xifra no quadra
El llinatge també és l’eina més útil quan alguna cosa falla. Un indicador d’un informe surt diferent de l’esperat i comença la pregunta de sempre: és la dada d’origen, una transformació o el mateix informe?
Sense llinatge, la resposta és una investigació que passa per diversos equips. Amb llinatge tret del codi, és un recorregut: segueixes la xifra cap enrere, procés a procés, fins a trobar on canvia. I quan el trobes, saps també quins altres informes llegeixen d’aquest mateix punt i poden estar afectats.
És la diferència entre dir «ho estem mirant» i dir «surt d’aquesta transformació, i afecta aquests tres informes».
A la pràctica: la propera vegada que una xifra no quadri, mesura quant triga el teu equip a trobar-ne l’origen. Aquest temps és el que el llinatge et retorna.
El codi nou, amb el seu llinatge des del primer dia
Això val per al codi que ja tens. Però hi ha una altra oportunitat: el codi nou. Amb la IA escrivint cada cop més pipelines i transformacions, el llinatge es pot generar alhora que el codi, no després.
Si cada procés que s’escriu deixa el seu llinatge tècnic i la seva metadata, i es publiquen al teu catàleg de govern, el catàleg deixa d’anar per darrere. La dada i el programari, per fi, es parlen.
Per on començar
- Tria un indicador crític i reconstrueix-ne el llinatge.
- Treu el llinatge del codi, no d’entrevistes.
- Distingeix el cert del deduït.
- Fes servir el mapa abans de cada canvi per veure’n l’impacte.
- Fes que el codi nou publiqui el seu llinatge al teu catàleg.
Com t’ajudem
A Agentic Data & Software Engineering orquestrem les IA de desenvolupament amb el govern de la dada com a capa transversal: el llinatge tècnic i la metadata del codi generat es publiquen al teu catàleg de govern, com Informatica, Collibra o Talend.
I amb el mòdul de migració de Datagentis traiem el mapa del sistema que ja tens: informes, taules, mètriques i pantalles connectats en un sol graf, amb relacions certes i deduïdes distingides, la procedència de cada dada i què es trenca si es mou.
Saps quin informe es trenca si canvies aquesta taula?
Et mostrem en una demo com es treu del codi el mapa de taules, informes i mètriques, i com es veu l’impacte d’un canvi abans de fer-lo.


