Manteniment evolutiu: heretar un projecte viu sense perdre el fil
Per Xavier Franco, CEO de Elternativa · Grupo Zemsania
· 5 min de lectura
Redactat amb ajuda d’IA i revisat per Xavier Franco

En aquest article
Hi ha un moment que gairebé tots els responsables de tecnologia han viscut o viuran: heretar un projecte viu. Canvies de proveïdor, se’n va l’equip que el portava o es reorganitza el departament, i de sobte tens un sistema en producció, amb usuaris, amb peticions pendents i amb un manteniment evolutiu que no es pot aturar. És com pujar a un tren en marxa: no pots aturar-lo per entendre’l. I, tanmateix, cal entendre’l.
Per què fa tanta por
Heretar un sistema que funciona té una trampa: el sistema funciona, però ningú t’ha donat el manual. El que de debò necessites saber sol estar repartit entre el codi, el cap de l’equip sortint i un grapat de documents de data incerta.
I després hi ha el deute tècnic que ve amb ell. L’enquesta de Stack Overflow del 2024 diu que el deute tècnic és la principal frustració a la feina per al 63 % dels desenvolupadors professionals. Quan heretes un projecte, n’heretes també el deute.
A la pràctica: abans de signar un canvi de proveïdor, demana una llista de les cinc coses del sistema que «no es toquen». Si ningú sap fer-la, el risc és més gran del que sembla.
El que es perd en el relleu
En un relleu mal fet es perden tres coses, i gairebé mai no es veu fins que fan falta:
- El perquè de les decisions. Per què es va fer així i no d’una altra manera. Sense això, l’equip nou torna a discutir allò que ja estava decidit o, pitjor, desfà alguna cosa que tenia la seva raó.
- Les regles no escrites. Com es desplega, què es prova, quines convencions segueix el codi.
- El que ja va fallar. Els errors que l’equip anterior va aprendre a evitar i que el nou repetirà.
Una reunió de traspàs de dues hores i un document no cobreixen això. Per molt que s’intenti.
Primer, entendre sense tocar
El primer pas és entendre el sistema des del que hi ha, no des del que s’explica. Això vol dir llegir el repositori, la configuració i els processos de desplegament, i treure’n com funciona de debò.
Amb IA, aquesta lectura és molt més ràpida que fa uns anys. Però ha de ser una lectura en només lectura i amb mètode: cada cosa que es documenta, enllaçada a d’on surt. I si el sistema és antic i no té documentació, la documentació funcional i tècnica surt del propi codi, no de la memòria de ningú.
A la pràctica: durant les primeres setmanes, prohibeix els canvis estructurals. Que l’equip nou lliuri primer la documentació del que hi ha, validada per qui ho coneix.
Després, escriure l’arrencada
El següent és escriure el que en el nostre mètode anomenem l’arrencada del projecte: com treballa l’equip, quines branques hi ha, quins entorns, com es prova i quines convencions se segueixen. S’explica conversant i queda escrit al sistema, no en un document que caduca.
Si l’equip sortint continua disponible unes setmanes, és el millor moment perquè ho validi. El que digui queda escrit i enllaçat al projecte.
Sense aturar l’evolutiu
Mentrestant, el negoci continua demanant coses. I aquí hi ha la clau: l’evolutiu no s’atura. Les peticions entren a la mateixa cua, cadascuna amb el seu contracte i els seus criteris d’acceptació fixats abans de començar. Les instàncies d’IA les desenvolupen, una altra de diferent les prova i una persona de l’equip valida cada tancament.
El que s’aprèn en cada tasca s’escriu com a regla. Així, al cap de poques setmanes, el sistema sap més del projecte que qualsevol document de traspàs.
A la pràctica: mesura quant triga l’equip nou a tancar les primeres peticions i com evoluciona setmana a setmana. És el millor senyal de si el relleu va bé.
I el deute tècnic, per fi al pla
Hi ha un efecte que m’agrada molt. Quan un equip hereta un projecte, sol dedicar tot el seu temps a evitar que es trenqui. El deute tècnic es queda per a «quan hi hagi temps», que no arriba mai.
Amb capacitat orquestrada, això canvia: diverses instàncies treballant en paral·lel fan que entri al pla el que no hi cabia, com el deute tècnic, el legacy o les migracions pendents. No canvia només la velocitat: canvia l’abast.
Heretar no és migrar
Un últim matís. Heretar un projecte no obliga a migrar-lo. Moltes vegades la temptació de l’equip nou és refer-ho tot «a la seva manera». El meu consell és el contrari: primer entendre’l, després decidir. Amb la documentació treta del codi i l’evolutiu en marxa, tindràs dades per saber si cal modernitzar, migrar o, simplement, mantenir millor.
Per on començar
- Demana la llista del que «no es toca» abans del relleu.
- Llegeix el sistema en només lectura i documenta el que hi ha.
- Escriu l’arrencada del projecte i fes que la validi qui el coneix.
- Posa l’evolutiu en una sola cua, amb contracte i validació.
- Decideix amb dades si mantenir, modernitzar o migrar.
Com t’ajudem
A Agentic Data & Software Engineering orquestrem les IA de desenvolupament que ja tens en tot l’SDLC, inclòs l’evolutiu i el suport: a la mateixa cua, amb el que s’ha après escrit com a regles. Ho executem en la modalitat que ja contractes: assistència tècnica, projecte tancat o servei gestionat.
Ho fem amb Agentagile: l’arrencada, el pla, cada tasca i la seva validació queden al sistema, i el coneixement del projecte, en una base de dades de la teva propietat. Canvia l’equip; el mètode es queda.
Què passaria si demà canvies de proveïdor?
T’ensenyem en una demo com es pren el relleu d’un projecte en marxa: pla, regles i coneixement en un sistema teu des del primer dia.


