AI Governance

La teva factura d'IA puja i ningú sap què ha lliurat

Per Xavier Franco, CEO de Elternativa · Grupo Zemsania
· 6 min de lectura

Redactat amb ajuda d’IA i revisat per Xavier Franco

Un llarg passadís de comptadors elèctrics antics, tots girant i cap amb etiqueta que digui a qui pertany.
En aquest article

Fa poc, la IA era un experiment amb pressupost d'innovació. Avui és una partida més: llicències, consum de models, agents de proveïdors i agents propis. Si preguntes a un director de tecnologia quant li ha costat la IA aquest mes, la resposta sol arribar ràpid. Si li preguntes què ha lliurat a canvi, ja no tant.

Aquest buit entre el que costa i el que lliura és just el que ha de tancar l'observabilitat de la IA.

El cost de la IA ja es gestiona, però a cegues

No és una impressió. L'informe State of FinOps 2025 de la FinOps Foundation, amb 861 respostes que representen uns 69.000 milions de dòlars de despesa en núvol públic, recull que el 63 % dels equips ja gestiona la despesa en IA, enfront del 31 % de l'any anterior. En un any, s'ha duplicat.

Però el mateix informe diu una cosa reveladora: en IA, la prioritat encara no és optimitzar, sinó entendre la despesa: assignar-la, recollir les dades, detectar anomalies i preveure. És a dir, la majoria encara està intentant saber què està passant.

I Gartner, en el seu informe sobre bones pràctiques per optimitzar el cost de la IA generativa i agèntica, preveu que fins al 2028 almenys la meitat dels projectes d'IA generativa se sobrepassaran del pressupost, per males decisions d'arquitectura i manca d'experiència operativa.

A la pràctica: demana la factura d'IA de l'últim trimestre i intenta repartir-la per agent o per cas d'ús. Si no pots, aquest és el teu primer problema.

Per què la factura és opaca

La factura de la IA té tres trets que la fan difícil de llegir:

  • Va per consum. No pagues un preu fix: pagues per cada crida a un model. Un agent mal configurat, que repeteix consultes o arrossega context de més, pot multiplicar el cost sense que ningú ho noti.
  • Està repartida. Agents de diferents proveïdors, cadascun al seu sistema: l'assistent del CRM, el de l'ERP, els fluxos d'una eina low-code i els agents propis. Cadascun amb la seva factura i la seva consola.
  • No diu què va lliurar. Saps quants tokens es van consumir, però no si la tasca va sortir bé, si la resposta era correcta o si algú la va fer servir.

El resultat és conegut: el consum de models creix sense control per agent ni per cas d'ús, i el que fa cada agent queda en registres que només entén un especialista.

Què és l'observabilitat de la IA

Observar la IA és veure, en temps real, què fa cada agent: quines eines fa servir, amb quines dades i amb quin model, quant costa i amb quina qualitat. No és un informe mensual: és una traça de cada operació.

Perquè serveixi de debò, necessita quatre coses:

  1. Inventari. Saber quins agents tens, els construeixi qui els construeixi. Sense un cens viu no hi ha política que aplicar.
  2. Telemetria. Traces de cada operació, amb cost, latència i errors. El raonable és fer-ho amb estàndards oberts com OpenTelemetry, per no lligar-te a un proveïdor.
  3. Qualitat. No n'hi ha prou amb saber quant costa: cal saber si l'agent ha complert la tasca, si ha fet servir bé les seves eines o si ha deixat sortir dades personals.
  4. Regles. Llindars de cost, de latència i de dades sensibles que s'apliquen sols.

A la pràctica: comença per l'inventari. És impossible controlar el cost d'una cosa que no saps que existeix.

Primer avisar, després bloquejar

Hi ha una temptació quan es descobreix la factura: tallar. Ho entenc, però tallar a cegues també té cost: atures casos d'ús que sí que aporten.

La meva recomanació és anar per fases. Primer, observar: connectar els agents i veure què passa durant unes setmanes. Després, avisar: llindars que alerten quan un agent es dispara. I només aleshores, bloquejar el que passi dels límits que hàgiu decidit.

I un matís important: aquestes regles han de ser deterministes. Si el control de la despesa de la IA el fa una altra IA, no tens control: tens una altra opinió. I una altra factura.

Del cost al valor

La pregunta de fons no és quant gastes, sinó quant rendeix cada euro. Amb l'observabilitat pots per fi comparar agents: quin costa més per tasca resolta, quin falla més, quin no fa servir ningú. Amb això pots decidir què escalar, què corregir i què apagar.

I de passada tens una cosa més: l'evidència. Les mateixes traces que et diuen què costa cada agent serveixen per demostrar què fa, amb quines dades i sota quina supervisió, que és el que demana el Reglament europeu d'intel·ligència artificial als sistemes d'alt risc.

A la pràctica: defineix un indicador per agent que no sigui només cost: tasques resoltes, respostes validades o incidències evitades. És el que converteix la factura en una conversa sobre valor.

Cinc preguntes per a cada proveïdor d'IA

Molts dels teus agents no els has construït tu: vénen dins del CRM, de l'ERP o de la plataforma de servei. Això no els treu de la teva factura ni de la teva responsabilitat. Abans de renovar o ampliar, jo faria cinc preguntes a cada proveïdor:

  • Quant costa cada execució? No el preu de la llicència, sinó el consum real per tasca.
  • Puc veure les traces? Què ha fet l'agent, amb quines dades i amb quin model, en un format estàndard que pugui portar al meu propi sistema.
  • Puc posar límits? Llindars de despesa i d'ús per agent o per cas d'ús.
  • Com mesuro la seva qualitat? Si compleix la tasca, si fa servir bé les seves eines i si deixa sortir dades personals.
  • Què passa si el desconnecto? Si apagar un agent trenca un procés, ho necessites saber abans.

Si un proveïdor no sap respondre aquestes preguntes, el problema no és només de cost: és de control. I amb el Reglament europeu d'intel·ligència artificial en marxa, el control ja no és opcional per als sistemes d'alt risc.

A la pràctica: envia aquestes cinc preguntes als tres proveïdors d'IA que més et facturen. Les respostes et diran per on començar.

Per on començar

  1. Fes l'inventari d'agents i casos d'ús d'IA, propis i de proveïdors.
  2. Connecta la telemetria dels que més consumeixen, sense modificar-los.
  3. Reparteix el cost per agent i per cas d'ús durant un mes.
  4. Posa llindars que avisin abans de bloquejar.
  5. Revisa cada mes cost, qualitat i valor amb direcció.

Com t'ajudem

A AI Governance t'ajudem a veure i governar tota la teva IA: inventari viu d'agents, bases de coneixement i integracions; regles deterministes de cost, latència i dades sensibles que primer avisen i després bloquegen; i un quadre de comandament amb costos i rànquing d'agents.

Ho fem amb Regentic.AI, la plataforma d'observabilitat i governança d'agents d'IA de la qual som distribuïdors exclusius a Europa. Es connecta per OpenTelemetry, MCP, REST o A2A, sobre qualsevol framework i model, sense tocar els teus agents.

Aquest article és informatiu i no substitueix l'assessorament jurídic de la teva organització.

Preguntes freqüents

Què és l'observabilitat de la IA?

És veure en temps real què fa cada agent d'IA: quines eines fa servir, amb quines dades i quin model, quant costa i amb quina qualitat.

Per què puja tant la factura de la IA?

Perquè es paga per consum, està repartida entre molts agents i proveïdors, i sense traces ningú sap quin agent o cas d'ús la dispara.

Com es controla el cost dels agents d'IA?

Amb un inventari, telemetria per agent i llindars de cost que primer avisen i després bloquegen.

Cal modificar els agents per observar-los?

No necessàriament. Amb estàndards oberts com OpenTelemetry es poden connectar sense reescriure'ls.

Continua llegint