COBOL: abans de migrar, entén què tens (i apaga el que sobra)
Per Xavier Franco, CEO de Elternativa · Grupo Zemsania
· 7 min de lectura
Redactat amb ajuda d’IA i revisat per Xavier Franco

En aquest article
Gairebé totes les empreses grans que conec tenen un sistema del qual es parla en veu baixa. Funciona, factura, quadra la comptabilitat cada nit… i l’entenen dues persones. Moltes vegades està escrit en COBOL, corre en un mainframe que costa més cada any i ningú no s’atreveix a tocar-lo. T’explico com ho veig jo i per què crec que ha arribat el moment de mirar-ho de cara.
No és un problema només teu
Si et serveix de consol, l’administració dels Estats Units té el mateix problema, i a una altra escala. El juliol de 2025, la GAO, el seu tribunal de comptes, va revisar 69 sistemes legacy federals i va assenyalar els 11 que més necessiten modernitzar-se. Vuit d’ells fan servir llenguatges desfasats; els dos del Departament del Tresor funcionen amb COBOL i assemblador. Tenen entre 23 i 60 anys. Set arrosseguen vulnerabilitats conegudes. I només tres dels onze tenen un pla de modernització complet.
No ho explico per fer por. Ho explico perquè el patró és el mateix a tot arreu: el sistema més crític és el que menys s’entén, i per això no es toca mai.
A la pràctica: apunta els noms de les persones que entenen el teu sistema COBOL. Si la llista cap en una mà, el risc ja no és tècnic: és de continuïtat.
La por de veritat: no saber què fa
Migrar COBOL no feia por pel llenguatge. Feia por perquè ningú no sabia del tot què feia el sistema. Dècades de canvis, regles de negoci amagades en un programa batch, integracions que només entén una persona i documentació que va deixar d’actualitzar-se fa anys.
Per això, per a mi, el primer pas no és reescriure: és entendre. I entendre ha de ser una cosa que es pugui comprovar. Si la IA «interpreta» el teu codi, es pot equivocar. L’anàlisi del codi ha de ser determinista: el mateix resultat cada vegada, i cada regla enllaçada amb la línia de codi d’on surt. La IA ajuda a explicar-ho i a documentar-ho, però no s’inventa el que fa el programa.
Amb això s’obté una cosa que moltes organitzacions no han tingut mai: una documentació funcional i tècnica treta del mateix codi, que diu què fa el sistema avui, no el que algú creia que feia.
A la pràctica: abans de demanar pressupost per migrar, demana que et documentin el sistema des del codi. Si en llegir-ho el teu equip diu «això no sabíem que ho feia», ja haurà valgut la pena.
El que no s’usa, s’apaga
Aquí és l’estalvi que ningú no explica. Quan es fa inventari d’un sistema de dècades, apareix molt de codi que ja no corre: programes que ningú crida, informes que ningú demana, processos que s’hi van quedar per si de cas.
Això no es migra. S’apaga. Migrar el que no aporta és pagar dues vegades per una cosa que no serveix.
El que sí es queda és l’important: el negoci, les regles i les dades. El que surt és el codi que les executa (el batch i el JCL, les transaccions CICS i les pantalles 3270) i, al final, el host que les sosté.
A la pràctica: pregunta quants programes del teu sistema s’han executat en els últims dotze mesos. La diferència amb el total és el que no cal migrar.
Sense big bang i sense aturar el host
L’altra gran objecció és el risc. Ningú no vol un cap de setmana de tall amb tot el negoci aturat. Ni nosaltres.
Per això la migració es fa procés a procés:
- Inventari en només lectura. S’escaneja el codi sense tocar res.
- Documentació des del codi i classificació: què es queda, què surt i què s’apaga.
- Reconstrucció amb IA orquestrada, en el llenguatge que triïs: Java (Spring Batch per al batch i el JCL), .NET o, si és càlcul, la teva plataforma de dades. Les instàncies d’IA reescriuen, proven i documenten; el teu equip valida.
- Tall amb execució en paral·lel. El procés nou i l’antic corren alhora i es comparen cas a cas, amb les teves dades reals. Quan l’últim procés quadra, s’apaga el host.
El llenguatge de destinació el tries tu. I el que no corre no es migra.
A la pràctica: demana que t’ensenyin com es compararà un procés antic amb la seva versió nova abans de tallar. Si no hi ha comparació amb dades reals, no hi ha garantia.
Per què ara sí que és viable
Durant dècades, migrar COBOL era inviable per esforç: massa codi, massa persones, massa anys. El que ha canviat és la capacitat. Amb la IA orquestrada, la feina que abans exigia un exèrcit es reparteix entre diverses instàncies que treballen en paral·lel, amb mètode, i un equip que valida. Al web publiquem el que mesurem sobre el codi dels nostres clients: fins a 4 vegades més migracions industrialitzables, COBOL inclòs.
I migrar no és només estalviar el host. És deixar de dependre de dues o tres persones clau i recuperar un sistema que el teu equip pot entendre i fer evolucionar.
I les persones que el coneixen, què?
Hi ha una pregunta que gairebé mai no es diu en veu alta, però que és sobre la taula: què passa amb les dues o tres persones que coneixen el sistema? La meva resposta és clara: són imprescindibles, i en un projecte així passen a ser les més valuoses de l’equip.
Són les que saben per què una regla hi és, quin procés no es pot tocar a final de mes i quin cas estrany apareix una vegada a l’any. En una migració ben feta, aquestes persones deixen de ser les úniques que llegeixen el codi i passen a validar: revisen la documentació treta del codi, confirmen les regles i donen el vistiplau a cada procés abans del tall.
El que canvia és on queda el seu coneixement. Avui és al seu cap; després estarà escrit, enllaçat amb el codi i a l’abast de qui vingui darrere. Les teves persones clau aporten valor, no risc.
No és un problema nou, per cert. El 2019, la mateixa GAO ja havia identificat deu sistemes federals crítics d’entre 8 i 51 anys, un d’ells en COBOL, i recordava que prop del 80 % de la despesa federal en tecnologia se n’anava a operar i mantenir l’existent. Sis anys després, el 2025, tornava a demanar plans de modernització. El cost de no decidir també s’acumula.
A la pràctica: asseu els teus experts en COBOL amb la documentació que surti del codi. Si la validen, tens la meitat del projecte feta.
Per on començar
- Tria un subsistema acotat, amb valor de negoci i un responsable que el conegui.
- Escaneja’l en només lectura i treu la documentació des del codi.
- Marca el que no s’usa i apaga’l.
- Reconstrueix un primer procés i compara’l en paral·lel amb l’original.
- Decideix amb aquestes dades si segueixes amb el següent.
Cap pas no t’obliga a comprometre tot el sistema. I cadascun et deixa alguna cosa útil, encara que no continuïs.
Com t’ajudem
A Migració de codi i aplicacions migrem COBOL i mainframe, Visual Basic 6, Access, Oracle Forms i PL/SQL al llenguatge que triïs, conservant les regles de negoci i les dades, amb paritat mesurada cas a cas sobre dades reals i sense big bang.
Ho fem amb el mòdul de migració de Datagentis: es connecta en només lectura, inventaria el que tens, detecta el que no s’usa, genera la documentació funcional i tècnica i el pla de treball, i corre al teu entorn.
Quantes persones de la teva empresa entenen de debò el teu COBOL?
T’ensenyem en una demo, sobre una aplicació legacy d’exemple, l’inventari, la documentació treta del codi, la reconstrucció i la comparació.


